MENCIÓ TIC UdG

En aquest espai volem deixar constància d'un article reivindicatiu que hem escrit, com a protesta de les retallades en Educació.

“L’assassinat “de les escoles bressol

La crisi econòmica provoca un retrocés en l’educació de la primera infància

Va ser a partir de la Revolució Industrial (segle XVIII) quan van aparèixer a Catalunya les primeres guarderies, amb una funció purament assistencial. A Barcelona, s’anomenaven escoles de caganers i s’encarregaven de guardar els fills de les mares treballadores. No és fins a partir de la renovació pedagògica, a inicis del segle XX, que, es canvia la visió d’infant gràcies a noves línies pedagògiques provinents d’Europa.

Així mateix, l’any 1936 les guarderies es converteixen en escoles bressol, ja que l’Escola Nova, sorgida durant la Segona República, proposa que la tasca d’ensenyament comença en el moment en el que neix l’infant i no s’acaba fins a la total formació de la persona. Els criteris i idees que es varen promoure en aquella època encara són vàlids avui dia. No obstant això, la Guerra Civil i la posterior dictadura van provocar un retrocés vers tots els avenços que s’havien aconseguit anteriorment.

Durant molts anys l’escola bressol ha estat buscant el seu reconeixement oficial com a etapa educativa; actualment podem considerar que Catalunya n’és un referent a Europa. L’elevat percentatge d’escolarització, el caràcter públic de moltes de les nostres escoles bressol juntament amb  les metodologies que s’utilitzen per tal d’oferir una educació  de qualitat, en són exemples.

Com a futures mestres volem reivindicar i protestar per les retallades que el Govern d’aquest país vol aplicar a l’educació, “assassinant” d’aquesta manera tot el que fins ara s’ha aconseguit. Quin tipus de Govern no dóna importància al concepte d’infant entès com a un individu autònom i capaç d’aprendre per si mateix? Un individu que no només ha d’aprendre conceptes a nivell intel·lectual, sinó que també ha de relacionar-los i aplicar-los en la seva vida diària per resoldre problemes; un individu capaç de socialitzar-se amb el seu entorn, tot respectant els valors i les normes de la societat on viu. Com podem les mestres promoure un desenvolupament global dels nostres alumnes? Des dels nostres estudis universitaris (educació infantil) ens remarquen que els professionals de l’educació hem de ser un model pels més petits: no només hem de ser persones competents, sinó que també hem de tenir vocació. Des de la visió que hem de ser promotores del seu desenvolupament i de la pròpia autonomia, es veu la necessitat de tenir en compte els diferents ritmes i de ser persones empàtiques i flexibles, partint de les necessitats i interessos dels infants.

En definitiva, és a partir de projectes innovadors, creatius, motivadors i/o de cooperació entre diferents institucions que ho aconseguirem. Però com poden ser possibles si no tenim els recursos necessaris? Reflexionem-hi.

Amb la crisi actual que ens afecta, s’han pres un seguit de canvis que afecten el model idoni d’escola bressol, significant el retrocés pel que fa a la seva qualitat. Aquests canvis afecten les ràtios d’alumnes per aula, impedint que les mestres puguin atendre  de forma individualitzada les necessitats específiques dels alumnes. Aquesta mesura també afecta les hores de suport educatiu al migdia, convertint a les mestres en assistentes, sempre en detriment de la seva tasca pedagògica. A més a més, amb la certesa de l’aturada de construcció de noves escoles el Govern no atendrà la demanda creixent que necessita la nostra societat.

Per això, com a futures mestres d’educació infantil reclamem el dret de tots els infants a accedir a una educació digna i de qualitat. Evitem el retrocés i encaminem-nos cap al progrés!

Neus Casanova

Claudia Corredera

Núria Costa

Dalia del Olmo