Buscant pel cercador de Google, he trobat un vídeo que reflexa l’experiència d’introduir la pissarra digital interactiva en una aula de P3. Aquesta iniciativa es va dur a terme en el C.R.A Valle del Bullaque a el Robledo (Ciudad Real) l’any 2008-09; la mestra encarregada de portar a la pràctica aquest projecte, va ser Mª del Carmen Ortega Rodríguez, professora del centre.
En el vídeo es mostra una entrevista a la mestra; en aquest, ella revela els resultats obtinguts amb la introducció d’aquest recurs tecnològic a l’aula i manifesta tot el que ha comportat fer-ne un ús, així com els aprenentatges dels infants i la seva acceptació davant aquest gran invent.
El fragment que considero més interessant és l’aportació de l’entrevistada quan menciona: "Creiem que el mestre innovador és aquell que sempre està amb la pissarra digital o connectat a Internet i que el mestre tradicional és el que encara va amb els quaderns...”. Bé, crec que en aquest sentit el que realment interessa és trobar un equilibri entre aquests dos extrems i plantejar la millor manera per integrar les innovacions tecnològiques a les aules.
Moltes vegades, la utilització de les noves tecnologies i eines educatives promou que l’infant desenvolupi una millor autonomia i integri en el seu coneixement noves maneres d’entendre i conèixer el món. La pissarra interactiva ofereix infinitat de possibilitats que el mestre ha de ser capaç d’utilitzar correctament i portar a la pràctica. Així doncs, podem remarcar que aquest nou recurs no és una metodologia en si mateixa, sinó un recurs que s’ha de saber gestionar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario