Aquest article, de Mikael Heimann i Tomas Tjus, reflexa una experiència duta a terme per un equip suec de la Universitat de Göteborg, en col·laboració amb un equip americà de la Universitat de Pennsylvania, que tenia per objectiu desenvolupar i avaluar la utilitat dels sistemes interactius multimèdia per a facilitar l'adquisició de la lectura, l'escriptura i altres habilitats comunicatives en infants amb mancances de tipus lingüístic. L'objectiu d'aquest estudi, aplicat en infants autistes, era, no només millorar les habilitats de tipus procedimental, sinó també millorar les habilitats de comunicació. Cal dir, però, que els nens i nenes que hi varen participar eren individus que, en certa manera, mostraven interès o motivació per comunicar-se, i que no tots els resultats varen ser els esperats (hi havia infants que mostraven millores d'interacció i de lectura, n'hi havia que només mostraven millores d'interacció, etc.). De la mateixa manera, els autors avalen els efectes positius de la interacció/comunicació entre professoral i alumnat i conclouen que l'entorn multimèdia pot ser molt motivador per aquest tipus d'alumnat si l'adult que l'acompanya en el procés proporciona un entorn d'aprenentatge adequat.
Personalment he trobat interessant aquest article perquè realça la idea de que el més important per obtenir bons resultats i assolir els objectius establerts en un ambient d'aula multimèdia és l'entorn d'aprenentatge que proporcioni el/la mestre/a. En definitiva, tant els programes multimèdia generals com els que van encaminats a ajudar als infants amb necessitats educatives, no són per si sols eines miraculoses, sinó que la probabilitat de que els infants aprenguin té a veure amb l'ambient o entorn que promogui el docent, la metodologia que utilitzi i la interacció que es produeixi entre ella i els seus alumnes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario